Ego

Antes de todo debo confesar mi visión absolutamente negativa de internet. Algo poco convencional, un estudiante de la UOC -una cyberuniversidad- enfrentado al mundo cybernético Si bien debo reconocer que esta visión ha ido reforzandose con los años, que han coincidido con el camino que muchas veces acompañaba esta universidad, lógicamente en el principio de mis estudios ni esta visión había nacido, ni probablemente nunca hubiera custionado la red más hayá de su funcionalidad. Por lo tanto como aprendemos cada día en la vida y en los estudios humanísticos hay muchas capas, vendas, gafas o filtros en la mirada que hay que saber utilizar como herramientas que nos ayuden a acercarnos de la manera más adecuada posible al mundo y en este caso a estas asignaturas que nos hacen penetrar más hacia el interior de las infinitas profundidades de internet. Yo siempre he vivido en la superficie, nunca he entrado en twiter, ni en muchas redes sociales, y mi uso de internet se reduce a leer la prensa, abrir el correo de tanto en tanto y evidentemente entrar en la página de la uoc a leer todos vuestros mensajes en los foros de las asignaturas y los de los consultores o participar en debates. A pesar de todo soy consciente de sus ventajas y sus desventajas, pero estoy invadido por su carácter deshumanizador  con lo cual espero de estas asignaturas que maticen mi visión y si la cambian espero que sea de manera residual, pero ante todo estoy dispuesto a vestir las «gafas 3D». Además soy escritor sin blog, lo cual hoy en día es como ser futbolista sin piernas y este tema supongo que irá saliendo más de una vez a lo largo del semestre. Me hubiera gustado nacer en otra época, pero lo bueno de esta época es que pueden ser muchas épocas juntas y eso tenemos que aprovecharlo. Empezamos.evolucion-ser-humano

5 comentarios en “Ego

  1. Per això que comentes de que t’agradaria haver viscut en un altre època, et recomanaria veure «Midnight in Paris» de Woody Allen. Igual et fa canviar d’opinió. Jo per la meva banda me n’alegro d’haver nascut després del descobriment de la penicilina…

    Me gusta

    • Respecte a això que comentes d’una altra època, ho deia amb un to poètic. Em referia simplement a viure una altra dècada, de fet amb els avenços «hiperràpids» que patim o gaudim avui, es podria considerar un canvi «d’era» en períodes de temps molt reduïts o comprimits, tot i que no m’hagues importat viure una altra època. En referència al tema de la penicilina, et podria dir moltes coses, però em quedo això: de que serveixen els avenços en medicina, si nomès hi té accès l’1% de la població mundial, no cal anar als països subdesenvolupats, només cal anar a casa del veí o donar un tomb pel teu país on moren moltes persones cada dia per no poder accedir a unes eines o medicaments que deuriem tenir al nostre avast. (La sida té una cura, injectar bitllets de 100 dòlars). Gràcies per la recomanació de la pel.lícula, en quant tingui una estoneta li faré una ullada.

      Me gusta

  2. Fas una molt bona reflexió. Per la meua banda no fa molts anys tenia un pensament molt més possitivista d’internet. A dia d’avui, sense arribar al rebuig, em qüestione molt més les necessitats que ens crea la vida 2.0. Estic d’acord en que com dius, ens pot deshumanitzar una mica; però tambe és cert que si fem un us responsable, pot ser una eina meravellosa.

    Me gusta

    • Gràcies. Totalment d’acord estem davant unes eines i uns mitjans que poden ser útils i molt útils. De fet fins i tot hi ha gent que ha trobat una nova forma de guanyar-se la vida, també estem assistint a la revolució dels mercats. Com deia McLuhan però amb amb unes altres paraules –tant utilizades als darrers temps-: el móbil és una extensió del cos (o qualsevol altre dispositiu). El tema de com fer un bon ús d’internet o de fins a quin punt és una eina deshumanitzadora o no ho és, es un tema d’un avast molt ampli, però la meva preocupació rau en les noves generacions, nosaltres em nascut sense ordinadors i sense internet. Això per si sòl, ja ens fa veure les coses d’una altra manera, però els nens de dos anys que dominen un Smartphone amb més soltura que jo, o els adolescents que les hores que no passen a l’escola, les passen a internet ja sigui davant de l’ordinador o amb les noves aplicacions mòbils de comunicació; arribaran a tenir un problema, segons el meu parer, tot i que altres ho veuran simplement com una nova forma de comunicació tant vàlida com qualsevol altra. Acabarà guanyant la partida la comunicació escrita a la comunicació parlada? Per exemple les actuals tarifes telefòniques poden tenir 500 minuts gratuits, però ja “ningú” truca. És més cómode estar escribint 30 minuts per whassap o parlar 30 minuts? Teoricament s’utilitza aquesta aplicació per comoditat, però és poden comunicar més paraules per escrit que parlades? Jo diría que la parla és més rápida. Potser a la llarga això pot portar al sac possibles problemas de comunicació parlada o d’expressió oral –veurem o veurant uns altres, qui sap, amb la velocitat que porta el devenir del món avui dia-. Evidentment cada persona és diferent, però molta gent ja no apaga el teléfon ni a las vacances. Vivim conectats, bo o dolent, estem aquí per reflexionar-hi, però certament viure conectat significa viure controlat, però aquí ja entrariem a l’intocable tema de la llibertat.

      Le gusta a 1 persona

  3. Bon dia companys, les vostres reflexions són una mica dures, segons el meu parer.
    Jo no sóc una seguidora de cap blog, fins ara, que haig de seguir els vostres per a aquesta assignatura. Per no tenir, no tinc ni Facebook, ni twitter, però reconec que en poca anys la comunicació ha canviat de manera brutal. Ja no ens truquem, ja no ens escrivim cartes, pràcticament no enviem mails, però no sé si això comportaria que ens comuniquem més o menys que abans. Sí que és veritat que hi ha gent amb un annexa al seu cos que és el mòbil, i que quan sortim a sopar a algun lloc, veiem taules al voltant nostre, amb parelles, on un d’ells té el mòbil a la mà, o tots dos, Penso que ara perquè hi ha el mòbil, però la mateixa parella en la mateixa situació, 15 anys enrere, hagués sopat igualment, sense dir-se res.
    Penso que per altra banda, la medicina també ha avançat gràcies a les noves tecnologies, i que en moltes ocasions, els hospitals estan connectats a través de la xarxa per poder fer molta feina conjunta d’investigació. L’altra qüestió que queda pendent, és la manera com es distribueixen els medicaments en els països. Si es prioritzen altres coses, com poden ser la venda d’armes, davant de la cura de la sida, per exemple a l’Àfrica, no és qüestió de les tecnologies, sinó de la manera d’exercir la política en aquest país. Pel que fa a casa nostra, la política ha pres la decisió que era millor retallar en sanitat i educació que en els sous dels polítics, per això estem on estem.

    Defensaria però, que per exemple estudiar a través de la xarxa, obre les portes a molta gent que no ho podria compaginar per exemple amb la seva feina, i que gràcies això, és capaç d’obrir la seva mentalitat a tot allò que l’envolta. En contra diria, que els preus tampoc són assequibles per molta gent, però que els estudis universitaris, sempre han tingut un cost elevat.
    La culpa no és del món que vivim, sinó de com nosaltres volem viure aquesta realitat. Per tant penso, que som nosaltres, de manera individual els que prenem les decisions, totes respectables, això sí.

    No sé si us servirà per animar la conversa
    Fins aviat

    Montse Fadó

    Me gusta

Deja un comentario